Arrossada
El primer diumenge després de La Patrona, dia 2 d’agost, es fa la popular arrossada de l’estiu on recentment hi acostumen a assistir uns 1.200 comensals. Els socis poden anar-hi acompanyats.
Malgrat que el 2011, la Junta Directiva va haver d’encarar el repte més important de la seva trajectòria a causa dels mals resultats de l’explotació de les platges dels exercicis anteriors i la no adjudicació durant aquesta temporada van decidir fer un gran esforç per mantenir les activitats que ja eren habituals com l’arrossada a l’agost o la bunyolada per les Verges. Aquest actes ajuden a cohesionar el teixit social del Moll i, potser per això, tenen tanta bona acollida entre els socis.
L’arrossada és possible perquè una cinquantena de persones s’involucren plenament i ajuden a la Junta Directiva a dur-la a terme de forma totalment desinteressada i també perquè entre els socis hi ha dos cuiners d’elit: Llorenç Cerdà Nadal "Picarol" i Sebastià Torrens Bauzá i cuinen un dels millors, per no dir el millor, arrossos de l’estiu.
Els orígens: de la Confraria de Pescadors a l'AVPP
El 26 d’agost de 1984, coincidint amb el primer any complert com a patró major de Francisco Pérez Enseñat es va organitzar una arrossada a la Roca de Llenaire per a tots els socis protectors, que va gaudir d’una gran acceptació. Tanta, que el 2 de setembre es va fer un altre dinar de porcella al mateix indret. L’arrossada va continuar en anys posteriors en dades molt pròximes a Sant Pere.
El renovat auge de les festes Sant Pere –com s’explica al llibre Història de la Confraria de Pescadors del Port de Pollença. Cent anys de vida marinera”, de Pere Salas y Juan M. Torres- va estimular a l’Associació de Veïns del Port de Pollença, el principal responsable de les festes de la Mare de Déu dels Carme, a unificar ambdues celebracions el 1999.
El 1999 la celebració conjunta va tenir lloc entre els dies 26 de juny i 16 de juliol. Entre els actes figurava la sardinada i l’arrossada a la Roca de Lleinarie. L’any següent ja es varen fer per separat.
Francisco Pérez Enseñat i Francisco Amorós, “Tit” de malnom, que llavors era mariner, recorden els inicis de l’arrossada i ho fan acompanyats de Miquel Alzamora que s’ha encarregat de reconstruir la història d’aquesta entitat.
“Els dissabtes estava prohibit pescar i la Confraria vàrem demanar un permís especial a Comandància de Marina per pescar el peix necessari per fer l’arrossada. Antoni Ordóñez era el contramestre militar i ens controlava”, explica Francisco Pérez mentre conversa amb "Tit" i Alzamora a la Roca de Llenaire. Pescaven uns 70 o 80 quilos de peix per unes 200 o 250 persones, i de postres donaven ensaïmada. Sortien a pescar amb Salvador Cerdà “Mena” i en “Patrona” Bosch i puntualment també el va donar una mà Mateu Albertí “Coll Llarg”. La barca de bou col·laborava amb un bon caixó de gatins.
Llavors hi havia 32 pescadors. L’època en què ni va haver menys, conten.
Recorden els cuiners: Miquel “Tit”, Llorenç “Picarol”, Sebastià de sa Pobla i el patró “Mena”. “I nosaltres l’ajudàvem”.
A l’arrossada va tenir tant d’èxit que va arribar un moment que la Confraria no va poder assumir-la i l’AVPP s’en va fer càrrec i fins a dia d’avui. A partir del 1999 se'n va fer càrrec l'AVPP, i des de les hores s'ha celebrat cada any, fins a l'arribada de la pandèmia del COVID-19 que va obligar a suspendre-la l'any 2020.
